Espais C

ELS ESPAIS DE CREACIÓ ALS CENTRES

Després d'observar el taller de l'espai C de Miralletes en funcionament, creiem que és molt interessant que els nens i nenes tinguin un espai de llibertat on puguin crear allò que s'imaginin, allò que els vingui de gust sense la necessitat de demanar permís o seguir unes instruccions.

​

La llibertat de moure's pel taller utilitzant tot el material que vulguin, del que tenen a l'abast, per inventar el què es proposen és un gran aprenentatge i aporta moltes característiques positives, com per exemple, satisfacció i al mateix temps fa que els infants s'autoregulin i adquireixin responsabilitats. Així doncs, aquests espais de llibertat són molt importants pels infants i en comptes de potenciar-los sovint els limitem. A l'escola, a casa i en definitiva a la societat, tendim a acotar, limitar i fins i tot prohibir moltes llibertats i experiències que els nens i nenes haurien de poder viure i de retruc aprendre.

​

D'aquesta manera, tenint en compte la concepció que és té de l'art a la societat, l'escola hauria de ser un espai on es desenvolupés la creativitat dels infants i on permetés que l'alumnat s'expresses de manera lliure, atenent els diversos sentits i expressions. A més, l'art hauria de promoure's com una manera d'expressió, i per tant, on l'alumnat crees i experimentés perquè els ve de gust i per motivació intrínseca.

​

TRACTE D'IGUALS: ARTISTA I ALUMNAT

A l'Espai C no s'entén l'artista com a un educador transmissor de les idees i coneixements, i per extensió un model, sinó que s'intenta establir una relació d'iguals amb l'alumnat. Tanmateix, l'artista és un referent el qual respecta i no jutja les produccions de l'alumnat, sinó que guia i acompanya perquè cadascú d'aquests desenvolupi la seva creació de manera satisfactòria. Per tant, l'artista respecta les creacions i actituds dels infants, i si s'escau, els regula, gestiona i dóna suport.

​

Alhora, observem, tal com hem dit que aquest no deixa de ser un referent, ja que molts infants s'influencien a partir de les produccions d'aquests, o bé, dels seus companys i companyes. Tanmateix, també observem com l'artista també es pot influenciar dels nens i nenes i això crea una reciprocitat molt sana i bonica perquè afavoreix l'esperit de creació i reafirma que totes les creacions són vàlides i bones sense distinció d'edat, coneixements o tècnica artística.

Així doncs, Espai C no deixa de ser un espai compartit on la canalla i l'adult creen, imaginen, experimenten, xerren, dialoguen, i CREIXEN junts.

 

PROPOSTES DE MILLORA

Ens sembla important també compartir alguns dels punts en els quals creiem que hi ha certes mancances, acompanyats de propostes de millora possiblement aplicables tant a l'Espai C a Miralletes com a altres espais C o Room 13.

​

Per una banda, l'espai de Miralletes presenta la mancança que és força petit, l'espai fa uns 15 metres quadrats, fet que limita de manera rellevant la capacitat d'acollir-hi alumnes a l'hivern, quan no poden utilitzar el pati. Ens sembla prou clar que si tenen aquest espai és perquè era el millor que van poder donar-hi ús a l'escola, però sempre i quan sigui possible, ens sembla interessant que un espai C pugui acollir un nombre gran d'alumnes i que permeti més movilitat per la sala.

​

Quant al material, en cas de l'escola Miralletes l'artista és l'escultor i acostuma a treballar amb plaques de ferro, fusta, cartó, paper i retoladors especials de dibuix. Així doncs, els materials que es troben al taller són aquests, excepte el ferro per una qüestió de seguretat. Per tant, personalment, observem com el material és molt restringit, i potser no possibilita que l'alumnat es motivi i cerqui la necessitat d'experimentar gaire amb els nous materials. Per tant, una proposta seria omplir el taller de més materials amb els quals l'alumnat pogués donar forma a les seves escultures o creacions, com per exemple, fils, cordes, cartolines, paper d'embalar, fang, entre d'altres.

També ens sembla interessant que es pugui anar alternant l'artista amb regularitat per poder oferir a l'alumnat noves tècniques i materials, ja que sinó podríem observar la possibilitat que hi hagi un estancament pel que fa a llenguatges i tècniques artístiques. A més, és possible que alguns nens de l'escola ressonin més amb un tipus de tècnica artística que amb una altra i així es reparteixen més les oportunitats de gaudir de l'espai.

​

A més, veiem que podria millorar la relació i cohesió entre l'artista i els mestres, augmentant la coordinació entre si, per poder conèixer i acompanyar millor als infants, tant a l'aula com a l'espai C. Així doncs, proposaríem fer algun traspàs mitjançant una graella o una frase on l'artista expliques a la mestra com s'ha desenvolupat el nen/a al taller, tenint en compte si ha presentat alguna dificultat, si ha sorgit algun conflicte o hi ha algun aspecte a destacar positivament, entre d'altres. Personalment pensem que l'Espai C els dóna l'oportunitat d'expressar-se lliurement, i per tant, considerant que mitjançant l'art podem transmetre quelcom que a l'aula no acostumen a fer palès, per exemple, els seus interessos, el feedback que hi pot aportar l'Urgell o l'artista pot contribuir a la coneixença dels infants per part de la mestra.

 

Altrament, considerem que sigui oportú que tots els alumnes puguin experimentar una tarda a l'Espai C, i per tant, s'hauria de gestionar de manera que tothom anés un dia al taller a principi de curs i, posteriorment, poguessin anar a aquest espai de creació sempre que vulguin, amb el consentiment del seu tutor/a.

Finalment, observem que l'Espai C es desenvolupa a 3 escoles de Barcelona, ja que és un projecte novell i requereix la mentoria i acompanyament de les responsables del projecte. No obstant això, com a proposta per continuar creixent i fent que el projecte arribi a més escoles i alumnes, pensem que les escoles on ja es duu a terme el Room 13, juntament amb els "antics" artistes, podrien convertir-se en els mentors i guies d'escoles que estiguin interessades i vulguin participar en el projecte Espai C.