Espais C

Durant aquests dies ens hem pogut endinsar una mica més en els espais C per tal de veure com es treballa, però sobretot, per poder observar la interacció dels infants amb la seva obra, amb l'obra de l'artista i amb el mateix artista. Tanmateix, també se'ns ha donat una altra oportunitat, en aquest cas, poder observar l'intercanvi d'artistes a l'escola de Segarra, on s'ha fet la benvinguda i el comiat amb tot l'alumnat de l'escola.

 

El primer que m'ha sobtat quan he arribat a l'escola ha estat aquell vidre de l'entrada ple de post-its de colors, ocultant la transparència dels vidres. Acostant-m'hi una mica més, he pogut observar que dins d'aquests hi havia dibuixos i lletres però, apropant-m'hi encara més i llegint el que hi posava, he pogut comprovar que sobretot hi havia milers de sentiments dels infants de l'escola plasmats en aquells petits papers de colors. Durant tots aquells dies, a recepció hi havia post-its perquè l'alumnat pogués agafar-los lliurement i posar la seva nota al vidre. Per un costat s'han col·locat tots aquells missatges que anaven dirigits a l'artista que marxava i, per l'altre costat, s'hi han col·locat notes pels artistes que començaven.

 

La Nora, l'artista que marxava, ha llegit totes les notes aprofitant que encara no s'havia reunit tota l'escola a l'entrada principal. Els seus ulls m'han transmès molta nostàlgia, tristesa però sobretot felicitat pels moments que ha pogut compartir amb els infants, els quals li han recordat tot de creacions que han anat fent i de records que ja mai oblidaran. La Tatiana i en Gorka, els artistes que començaven, s'han trobat amb una porta plena de papers de colors donant-los la benvinguda i desitjant poder passar bones estones amb ells. És en aquest instant en el qual podria dir que s'ha creat un contrast molt fort d'emocions, un moment bastant inexplicable amb paraules.

 

Tota l'escola s'ha reunit a l'entrada de l'escola, on s'han fet unes paraules per a la Nora i, amb el nom de tots els infants, se li ha fet un petit regal com a record dels bons moments que han passat junts. De fons, s'ha pogut escoltar algun "et trobarem a faltar" o un "t'estimem". Seguidament s'ha presentat la Tatiana i en Gorka davant de tot l'alumnat, il·lusionats de poder endinsar-se en aquest projecte i poder compartir nous records amb els infants. Els nens i les nenes han mostrat un somriure d'orella a orella, una altra vegada il·lusionats per poder conèixer aquests artistes que compartiran nous moments amb ells i elles. Finalment, s'ha deixat una estona lliure perquè els nens i les nenes puguin abraçar-los i donar-los la benvinguda, alhora que també han pogut acomiadar-se un cop més de la Nora. Els han acompanyat a l'espai c per penjar els post-its a la porta i, també, per recollir les obres que havien fet amb la Nora. A molts d'ells se'ls ha escapat aquell "no vull que te'n vagis" o el "perquè te'n vas?", abraçades i petons, fins i tot alguna petita llàgrima.

 

Després de viure aquest moment, se m'han contagiat totes les emocions que volaven per dins de l'escola. És com si hagués pogut veure molt ràpidament tot el que ha succeït aquests dos anys a l'espai c. Per aquesta raó he trobat molt positiu aquest comiat i aquesta benvinguda que s'ha fet als artistes del projecte de l'espai c, per tal de destacar la seva importància dins l'escola i que no quedi com una cosa a part.

​