Espais C

Vaig tenir l'oportunitat d'anar a la primera reunió d'artistes dels Espais C de Barcelona. A la reunió es trobaven el Consorci, els coordinadors i mentors de cada escola (Miralletes, Segarra i Encants) i els antics i nous artistes. La veritat és que va ser molt interessant veure gent ben diferent del món artístic. La manera de pensar, parlar, les actituds ja et captiven i vaig percebre una bona companyonia entre tots. Tot i que vaig percebre tristesa per part dels antics artistes, brindaven molts consells a nous artistes per tal que poguessin fer-se una idea de què és l'Espai C i com ho van viure ells en primera persona.

Es va fer una reunió on es van remarcar els objectius dels espais C:
- Existeix una necessitat d'entrar a artistes a l'escola perquè poden aportar una mirada més artística, llibertària i accionaria.
- Aquests nous artistes quan acaben la seva formació, es troben sense habitacle ni lloc per formar-se i aquest espai els proporciona una oportunitat única per ensenyar però sobretot també per aprendre.
- Es necessiten processos de comunicació reals a través del llenguatge artístic, ja que per desgràcia les arts plàstiques cada cop es troben més abandonades al currículum. Aquesta és una gran oportunitat per treballar un llenguatge expressiu, emocional i introspectiu.
- Gaudir de veure el procés de l'artista, entenent aquest procés com una font d'aprenentatge.
- És una oportunitat perquè l'artista s'adapti a les necessitats de l'alumnat, que aprengui a escoltar què necessiten els infants i com ell pot ajudar-los. Com també augmentar la seva autonomia, entenent que cadascú té el seu espai i que és quan es demana ajuda quan els podem ajudar.

Com a punts forts que van destacar els antics artistes als nous, van dir que treballar als Espais C els va aportar una transformació, tant personal com professional. Aprenien dels alumnes i modelaven les seves obres segons el que els infants feien, així doncs hi havia una retrospecció. Es va remarcar que els artistes no són educadors, no han de desenvolupar unes funcions d'ensenyament-aprenentatge explícitament, sinó que ells són artistes que reben a infants al seu taller i que han de saber conviure, compartir, ajudar-se i comunicar-se per tal de crear art. Aquesta idea em va semblar interessant perquè una artista que ja s'acomiadava explicava que al principi li costava molt, però que gràcies a l'assessorament va poder establir una relació amb els nens de manera no arbitrària, sinó més com una guia que es pot observar.

Per altra banda, també es van parlar d'aspectes organitzatius, agenda, pressupost i també es va parlar d'un repte d'innovació que és deixar que alguna escola que ja estigui consolidada (porti tres anys en el projecte) pugui gestionar-ho ell sol, sense la coordinació de la Mar o la Gemma. Aquest fet va sobtar a les coordinadores de cada escola, però es va explicar que el projecte no vol crear dependència per part de les escoles, ja que el seu objectiu és expandir-se per Barcelona, el que han de fer és deixar-se mostrar i obrir-se a noves escoles.

La meva sensació després d'aquesta reunió va ser molt positiva perquè vaig veure l'inici del curs dels nous artistes, que en aquest cas eren parelles (una innovació del 2017) i que segurament aquesta angoixa o inseguretat que podien mostrar, desapareixerà a final de curs quan ja hagin vist com i en què consisteixen els Espais C. Vaig quedar molt agraïda d'haver pogut veure aquest procés i espero que els Espais C acabin expandint-se a diferents escoles, perquè tenir un artista a l'escola és una oportunitat única per poder treballar amb una tècnica i materials semblants als que ell treballa. Com també poder establir un vincle d'ensenyament-aprenentatge entre mestres i artistes perquè el treball que es faci en ambdós espais sigui compartit.