top of page

Què vaig veure i sentir?

He entrat al taller amb unes expectatives creades, imaginant l’espai C d’una manera molt diferent a la que m’he trobat. Aquest dilluns, podien participar de l’espai nens i nenes de 1r, 2n i 3r de primària, dos per cada curs.

​

Dels sis infants que han vingut al taller, dos era el seu primer cop. A l’arribar després de seure a la taula conjunta, l’Urgell els ha explicat que disposaven de tot el material que veien i que podien començar a crear el projecte que volguessin i que sinó també podien ajudar-lo en el seu projecte de crear cadires i taules amb diferents materials de cartró i fusta.

​

Dos nens i una nena de seguida han parlat i han començat a fer les seves creacions. D’altres en canvi, com el cas d’una nena que era el seu primer dia del taller, es mostrava molt tímida i fins al cap d’un quart d’hora no ha començat a fer res. Al taller tots els ritmes hi tenen cabuda i això és un factor que considero molt important i clau en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les persones. A més a més, és vital respectar-ho perquè ja hi ha molts espais de la societat on no se’ns permeten els diferents ritmes. El paper de l’artista és ajudar-los quan ho necessiten. Durant aquestes dues hores ell també crea i treballa al seu costat com si fos un més; deixa que els alumnes es sentin lliures creant el que vulguin i no qüestionant ni fent diferències entre uns i altres. M’ha agradat molt el tracte de l’Urgell amb els nens i nenes perquè potencia les seves creacions i mai els diu que no són vàlides ans el contrari. Normalment els ajuda quan li demanen alguna cosa i ell no busca les necessitats dels alumnes fins que no li demanen de forma explícita. Tot i així en alguns casos sí que els demana si volen que els ajudi amb alguna cosa.

​

Al principi, he expressat que les meves expectatives eren força diferents a la realitat de Miralletes perquè jo m’imaginava un taller ple de material divers des de pintures de colors a pots de vidre passant per fang o trossos de roba. En canvi m’he trobat un taller molt petit, amb diferents materials però basicament fulls blancs, retoladors, cartrons, fustes molt lleugeres i silicona. Tot i així ha sigut un aprenentatge observar com amb el material disponible també es podien realitzar tantes creacions artístiques. De fet, els infants tenen l’opció de demanar el material que volen perquè l’escola el compri però com que l’Urgell treballa habitualment a partir d’uns materials concrets com la fusta, el cartró i la silicona, els nens i nenes també els sembla bé experimentar amb aquests.

bottom of page