Espais C

La Irene i una servidora vam anar a l’escola Miralletes on va tenir lloc la primera trobada d’aquests curs de la família que fa possible l’Espai C a les escoles de Barcelona. A continuació, us narraré les meves impressions envers aquesta trobada...

​

Extravertits, oberts, divertits, alegres, feliços, somrients. Aquestes són les artistes, actuals i de promocions anteriors, que formen part de la família Espai C. Desprenen un caliu especial, li donen alegria a aquell vestíbul de l’escola mentre xerren, es presenten, es fan petons i abraçades.

​

Pugem a la biblioteca de l’Escola Miralletes, seiem en rotllana i fem una roda de presentació: nous i vells artistes, representant del Consorci d’Educació de l’Àrea d’Innovació, mentores de la UAB, coordinadores del centre i nosaltres, dues estudiants, juntament amb una noia de màster, intentant aprofundir i conèixer el projecte d’Espai_C.

​

Aquest any hi ha novetats! Es fan dues parelles d’artistes mixtes, i no evito en pensar que aquest fet els pot aportar una mirada d’igualtat de gènere, on la paritat pot transmetre valors de respecte i igualtat. Nois i noies artistes treballant de la mà, respectant-se, cadascú amb els seus punts forts i febles però tot dos allà, en el mateix espai convivint amb l’alumnat.

​

Després, s’obre un petit debat per intentar descriure què és l’Espai C. Un debat interessant i profund, on cadascú parla des de la pròpia experiència i sentiment. Algunes de les frases que m’agraden i apunto són les següents:

​

• “És un espai per crear i que no està no controlat per un adult que influeixi en els infants”.

• “L’artista fa el seu projecte, i davant qualsevol dubte s’ho comparteix als nens: es retroalimenten mitjançant l’art”.

• “És on té lloc una simbiosi de relació nens i artista”.

• “És un espai de lliure circulació”.

• “Espai de governança compartit amb comissions, assemblees, o reunions on es discuteix quin material es necessita, com el comprem, etc”-  

• “La finalitat és vestir el taller amb els nens”.

​

Així doncs, comparteixo amb els artistes i altres membres del projecte, que és un espai que l’alumnat vesteix i va creant a partir dels seus productes, motivacions i interessos amb l’ajuda i l'acompanyament de l’artista.

​

Continuem amb la “reunió” i tothom xerra i no s’evita comentar i compartir anècdotes i experiències. Una que em va fer riure i que alhora em fa valorar la importància i necessitat del projecte, és el cas d’un nen que va trucar a una empresa per demanar amb la llista els materials que necessitava per al taller. Amb aquesta anècdota reflexiono sobre com mitjançant els Espais C es pot contribuir al desenvolupament de l'autonomia de la canalla. Nens i nenes que desenvolupen competències que els faran lliures i autònoms a mesura que passi el temps.